divendres, 13 de març de 2020

PRESENTACIÓ


QUI SOM ?

No som més que un grup d'amics, que pretenem passar-ho bé,  fent una activitat per a alguns de nosaltres represa de fa temps i per altres,  s'inicia ara mateix i esperem que duri molt de temps i els proporcioni tantes satisfaccions com ens ha donat als mes veterans.

 

QUE PRETENEM ? 

L'objectiu d'aquest bloc és simplement compartir fotos de les nostres activitats i fer un recull / traducció d'informació recollida d'internet per compartir entre nosaltres de forma senzilla, la recopilació d'alguns manuals per a baixar, perquè els companys que s'ens uneixen, puguin accedir-hi de forma fàcil i senzilla, si de pas, podem ser d'utilitat per algú mes ens alegrem, tambén procurarem sempre que la cobertura GPS ens ho permeti,  publicar els tracks d'aproximació de les cavitats visitades.                           

                         Salutacions i a gaudir de l'espele

COMPRA I VENDA


 Fes Click al Link per Ampliar informació


 COMPRA I VENDA

FES CLICK A LA FOTO PER VEURE MES IMATGES 

 

 

30€ 

 




MOTXILLA



 

25€

Calendari de Sortides

dimecres, 18 d’octubre de 2017

CUEVA DEL TRILLO

PARTICIPEN: ENRIQUE, JOAQUIMA, JULI, MONTSE R.




Com tants estius, tornem a passar les vacances a Cantabria i ara os presentem les activitats que hem tingut la sort de gaudir.


Des del poble de La Gàndara agafem el desviament fins a Astrana. Aconsellem anar amb 4x4 tot i que depèn de l’estat de la pista podrem pujar mes o menys.


Per la pista  del Mazo Grande i Mazo Chico podríem arribar fins a Hoyo Salzoso, però les últimes pluges han enfangat el camí i nosaltres hem aparcat abans dels Mazos.


Aquest paratge es meravellós. Vaques, ovelles i cavalls pasturant i cabanes repartides per prats d’un verd intens. El camí puja i baixa fins que trobem una forta baixada, i que als pocs metres agafem un desviament que s’endevina a mà dreta i anem guanyant alçada poc a poc fins a donar la volta a la muntanya.


Aquest sistema de  “Cuevas del Trillo” te diversos accessos. Nosaltres fem la entrada per Costal Veriz, i anirem fins a l’altre boca que es Cueva del Cofiar, però amb una aproximació molt mes complicada.

 




















 

 

 

La entrada es la típica forma de Cova, rodoneta i amb una grandíssima sala on al terra es pot veure que es habitualment habitada per cavalls, cabres, ovelles.... hi ha tant d’adob que fins i tot hi ha “vivers” de bolets. Com que el temps es inestable i cada dia està plovent en un moment o altre, la cova regalima aigua per a tot arreu, cosa que la fa mes “viva”.

 




























 

Al final de la sala hi ha una pujada entre blocs i anem a parar a una galeria força gran. A banda dreta es veu una mica de claror d’una altra entrada, però taponada per blocs i nosaltres continuem a ma esquerra, i el recorregut total es de uns 700 mts. aproximadament.


Al llarg de tota la cova gairebé no hi ha estalagmites ni estalactites, però si moltes colades, gourgs i saltants d’aigua. El recorregut es fàcil i còmode.


A uns 100 mts. de la sortida per Cofiar trobem a ma dreta un pou ampli amb un parell d’spits rovellats i a la topografia que tenim no hi consta i com que els voltants una mica relliscosa, no ens podem apropar per fer-nos una idea de la fondària.


El que si que consta i que es troba quasi a la mateixa boca de Cofiar, es la boca del pou de -176 mts., bastant estret, amb una plataforma als -16 metres i un altre als -111 metres, però  pràcticament vertical. Veient com està de podrida la instal·lació de capçalera, creiem que actualment no el baixa ningú.


La sortida per Cofiar es una pendent molt pronunciada al mig de una canal i bosc, sense cap tipus d’orientació, per tant, tornem a fer la cova en sentit contrari i tornem a gaudir del paisatge de retorn al cotxe, ara ja, amb el solet del migdia.


 

Costal Veriz: UTM 30T     X  455215    Y  4788217    SNM 0989

Cofiar:           UTM 30T      X 455760     Y 4788122    SNM 1020


Text: Montse Roca


Fotos: Juli Serrano

dimarts, 17 d’octubre de 2017

CUEVA MUR


PARTICIPEN: ENRIQUE, JOAQUIMA, JULI, MONTSE R.




Des de l’aparcament de Covalanas, pugem fins a un revolt a ma esquerra i des d’allà surt el camí a la immensa boca de Cuevamur, tot i que la entrada real es una petita boca que s’obre en un lateral.


L’any passat ja vàrem estar per la Galeria de los Guantes i la Sala de los Cristales, fins al Paso de los Retales y aquest any volíem fer l’altre recorregut fins tornar a trobar El Paso de los Retales.

 














































 

Gràcies a que està gairebé tot instal·lat en fix, portem tot el material de progressió i sols necessitem portar la corda per baixar a la Gran Sima.


Primer trobem una sèrie de passamans, després una petita ascensió d’uns 4-5 metres i una pujada que ens deixa al laminador. Tot i ser d’una llargada d’uns 50 mts. la progressió no es del tot incòmode. 


Un cop passat el laminador, arribem al balcó de la Gran Sima. Es una grandíssima sala on es perden totes les proporcions, i que fins i tot amb les potents frontals no arribem gairebé a tocar parets.


Aquí baixem per el pou uns 15 mts. Tot seguit trobem uns passamans i finalment una rampa ascendent una mica feixuga. Després de tot aquest recorregut, ens adonem que tornem a estar pràcticament al nivell del laminador.


Aquí trobem els parabols on instal·lem la corda de 60 mts. per baixar a la Gran Sima, però no al cap d’avall, si no una mica abans del fons i que després d’anar per un lateral, arribem a una plataforma on trobem una corda que puja per una colada i que arriba a la Sala del Campamento, però està en molt males condicions i decidim no pujar














 


Aquí trobem algunes formacions i gourgs on aprofitem per descansar i fer fotos. Donem per acabada l’exploració i retornem per el mateix camí.



 

Text. Montse Roca


Fotos. Juli Serrano